Felicitats


I avui un petit homenatge per l'Ateneu Popular de les Corts, per tots aquells que l'esteu movent i que lluiteu per tirar endavant. Felicitats per la feina feta i endavant amb la que falta per fer.

(Sé que la foto no és gaire artística, però resumeix el sentiment que se n'extreu de la festa d'ahir ;) Visca! )

De nit


De nit estic lúcida, clarivident,perspicaç, aguda, desperta, sencera, sobretot just abans d'adormir-me.
Quan estirada al llit, em poso a pensar en coses que m'han dit, coses que m'han passat, o coses que m'agradaria fer, veig les coses molt i molt clares. Com si la nit fós la meva aliada, la meva companya. Ja ho diuen: "consúltalo con la almohada", "És quan dormo que hi veig clar" deia J.V.Foix o "demà al matí ho veuràs tot més clar"
El que no es diu és que és de nit quan venen les millors idees. potser és perquè el cervell després de tota la informació acumulada durant el dia és quan decideix posar les idees en ordre, o senzillament perquè porto molt de temps treballant de tardes i al vespre és quan tinc més energia.
I de vegades em pregunto: què és millor, fer un esforç i ara que estic bé, amb energia, posar-me a fer totes aquelles cosetes que tinc pendents, tot i saber que l'endemà tindré son, o fer un exercisi de responsabilitat i anar-me'n a dormir, deixar-me endur per aquella mica de mandra que sempre m'acompanya.
Un dia em van dir que aquell instant de just abans que s'acluquin els ulls és el més interessant del dia. Com aprofitar-lo? Com fer perquè no es perdi?
O potser el que necessitem realment és parar de tant en tant durant el dia i observar. Observar-nos interiorment i veure cap a on estem anant, perquè fem el que fem, quin serà el nostre següent pas. És important reflexionar en el que fem.És important reflexionar sobre el que fem?

1 er CONCURS DE CLIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS


Avui en dia de concursos n'hi ha molts, sobretot de video, però n'hi ha un que em fa especial il.lusió: El 1er CONCURS DE CILIPS DE VIDEO SOCIALS DE LES CORTS, el meu antIc barri, el barri on he nascut, on m'he criat i on hi tinc un munt d'amics.

El fet és que és un concurs molt interessant, els premis no són ni un viatge a les Bahamas, ni un sou per a tota la vida, però estàn la mar de bé.

Si us interessa saber quins premis hi ha i quines són les bases del concurs podeu consultar aquest enllaç.

Endavant, doncs! Animeu-vos i envieu els vostres videos, és fàcil i teniu temps de sobres: fins el 31 de Juny de 2009!

Fem un cafè?


Aquesta frase tan normal i tan recurrent en el nostre dia a dia té mil significats, fins a quin punt el fet de fer un cafè vol dir moltes més coses mes enllà del simple fet físic d'ingerir aquest líquid fosc tan cotitzat arreu del món. Fer un cafè vol dir compartir una estona amb tu, una estona en la qual tu i jo sols ens explicarem allò que ens ve de gust compartir, allò que vull que sàpigues, les meves inquietuds, els meus somnis, si estic bé, o malament, o els meus plans de futur. Fer un cafè també vol dir estar disposat a escoltar a l'altre a donar i rebre consells, per mi fer un cafè, té un significat molt especial.

Tot i que és un dels negocis que mou més diners arreu del món, i que darrera de marques com Nespresso, Nescafé, Marcilla, etc.. no sabem ben bé quins interessos s'hi mouen ni qui en surt beneficiat o perjudicat, els seus anuncis sempre ens porten cap a un món suau, tendre, on el cafè ens ajuda a compartir moments amb els que ens envolten, ens proporciona benestar, en fi, és meravellos ( si, clar, què han de dir ;) ) Potser estem influenciats per tots aquests anuncis.

El cafè s'ha de prendre tranquil.lament, suaument, tal i com es descriu en el llibre: "La mujer habitada", o com surt al reportatge del Time Out, de les millors cafeteries de Barcelona. No cal anar amb presses, entrar corrent i prendre'l, la barra del bar , de cop, i sortir altra vegada a corre cuita. Per poder disfrutar del cafè cal tenir temps.

Per tant, ja ho sabeu, per gaudir d'un bon cafè el més important és tenir una bona companyía.;)

Privilegis




Hi ha coses que no es poden definir amb paraules... hi ha dies que em sento una privilegiada...

BON ANY NOU


Bon Any Nou a tothom!

Que l'any Nou porti nous projectes, o que continuin els vells, o que s'acabin els que s'havien començat, però sobretot, feu allò que us fagi feliços!!!

Monòlegs i Monologuistes


Dilluns nit vaig anar a parar, per pura casualitat, a un local de l'Eixample de Barcelona que es diu 37 grados, es troba a Borrell amb Avda. Roma. Hi havia programada una Nit de Monòlegs, alguns dels monologuistes eren alumnes d'una escola de teatre que es diu Set d'acció, d'altres eren monologuistes consagrats, com un tal Toni Moog. El fet és que el món dels monòlegs era un món desconegut per mi, només havia vist els del Buenafuente, i encara gràcies. El més curiós és la gran capacitat que tenien els monologuistes per riure's d'ells mateixos. Tots els monologuistes novells iniciaven el seu monòleg rient-se dels deus defectes ( o virtuts ), unes orelles grans, un color de pell determinat, un estat civil, un cos gran, una cara lletja... És allò que els fa diferents el que els fa especials, aquesta capacitat de sortir a dalt d'un escenari i aconseguir que la gent rigui amb tu, i no de tu, aquesta capacitat de crear empatía i de fer riure amb les anècdotes més casolanes, com històries d'àvies o de mares ( que a tots ens han passat).

Em va sorprendre molt aquesta nova manera de fer teatre, d'apropar-se al públic no interpretant, sino potenciant aquella part d'ells mateixos que els fa especials i diferents.

Potser haurien de ser un exemple per a tots nosaltres perquè, com diu el Dr.House : " todo el mundo miente" i potser hauriem de fer un exercisi d'honestedat, no només amb nosaltres mateixos sino amb la gent que ens envolta i que ens estima.

Serà veritat que l'art és el reflex de la vida? O és al revés?